El nou Codi d'accessibilitat de Catalunya incorpora diverses esmenes del Gremi
La revisió de la norma suposa un salt qualitatiu i concreta les modificacions que s’han de dur a terme en els locals de restauració.
Al novembre del 2023 s’aprova el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya. La Generalitat feia uns quants anys que estava immersa en l’actualització d’aquesta norma, un procés de gran complexitat atès que incideix en tots els àmbits de la societat: habitatges nous i existents, activitats econòmiques, edificis públics, mitjans de transport, etc. Durant les converses que el Gremi manté amb la Generalitat (amb els consellers Violant Cervera, primer, i Carles Campuzano, després), l’entitat insisteix que la millora de les condicions d’accessibilitat s’ha d’acompassar a la capacitat —mai il·limitada— de les empreses per assumir noves càrregues. També es fa constar el malestar del sector davant la incontinència normativa de les administracions, que constantment aproven noves normatives que se sumen a totes les anteriors.
Tot i això, la versió definitiva del Codi recull diverses esmenes proposades pel Gremi que clarament beneficien el sector ja que redueixen el nivell d’exigència. Una està relacionada amb el còmput de l’aforament quan el bar o restaurant té terrassa. Les primeres versions del Codi situaven tots dos aforaments, l’interior i l’exterior, al mateix nivell; en el marc de la negociació entre la Generalitat i el Gremi es revisa aquesta tesi i finalment s’opta excloure les primeres 16 places de la terrassa en entendre que el permís de vetllador es pot veure afectat negativament per diferents factors aliens al restaurador (una reforma urbanística, per exemple). D’aquesta manera, les primeres 16 cadires de la terrassa no es tenen en compte a l’hora de calcular l’aforament total del local. D’altra banda, el text estableix els requisits en matèria d’accessibilitat que han d’observar els bars i restaurants que s’obrin a partir d’ara i també els ajustaments que s’exigiran als locals ja existents. Convé precisar que l’obligació en el segon cas no neix amb la regulació aprovada per la Generalitat, sinó que es remunta a una llei de l’Estat del 2013. En aquell moment es parlava d’ajustos raonables, un concepte ambigu. El codi català, ara, concreta els ajustaments que cal realitzar i el termini de què disposen les empreses per fer-ho.